John Cage.

John Cage va néixer a Los Angeles el 5 de setembre de 1921 i va morir a Nova York el dotze d'agost del 1992. Va ser un dels compositors i instrumentalistes més importants del segle XX .
Es considera que va revolucionar la música contemporànea i que, a més, va tenir un paper important en l'evolució de la dansa moderna.Es va inspirar amb una tradició budista ( el Zen), cosa que el portà a utilitzar llargs silencis i son casuals amb volum duració i timbre aleatoris.Era molt partidari de L'atzar alhora de compondre les seves peses. Va inventar una tècnica en la qual feia forats en un paper i després el posava sobre un pentagrama utilitzant els forats coma notes.Cage impartia classes de composició experimental a una nova generació d’artistes a la New School for Social Research de Nova York (1956).

Va inventar un sistema de vint-i-cinc tons.també, va inventar el piano preparat, al qual li va integrar una sèrie de claus de fusta i goma que el dotaven de una gran varietat de sons , una de les composicions que en destaca és : Sonatas and Interludes (1946-1948).va fer servir el concepte revolucionari música no-intencional en alguna de les seves obres, en les quals l'interprete no produia cap so durant tota l'obra.

L’exposició del MACBA mostra des de les primeres obres de Cage fins a les ultimes, Passant pel piano preparat, el sistema de vint-i-cinc tons, explicant les seves teories del silenci o de l’atzar i acabant amb la seva obra multimèdia.
L’exposició també reflexa l’impacte que va tenir sobre l’art de l’època i sobre la societat i el que va fer Cage per donar aquest gir a l’art contemporani.

Segons la meva opinió penso que Cage és un gran músic que no va tenir por d’innovar en una època de postguerra, i de presentar una cosa que ell mateix sabia que al principi poques persones entendrien.
La seva teoria del silenci la trobo molt interessant, perquè sense silenci no hi ha música, però ell va fer que la seva música fos el silenci. Igual que va fer amb els sons desintencionats on qualsevol soroll era la música.
També m’ha fet gràcia la innovació de les composicions que feia per pur atzar i que segurament la societat de l’època no va saber apreciar com es mereixien o com s’està fen ara.
M’hagues agradat anar a l’exposició per poder entendre més aquest artista i no tenir-ne només una idea general.





foto de Cage i el seu Piano preparat treta de : wwwmigueldeloyola.com

Això és una partitua d'un artista tan singular com aquest:

treta de : http://www.ucm.es/

Aqui l'artista estè creant

música a partir de sons desintencionats:

treta de : uruguayeduca.edu.uy

CGUNIT

Recomano a la gen que li agarada el dibuix que es miri aquesta pàgina, hi ha dibuixos molt interessants de diferents autors i autores.

http://www.cgunit.net/

TIM BURTON

http://www.youtube.com/watch?v=uqxwZMWWsYg


-Aquest video del Tim Bruton explica molt bé la biogràfia i les obres de l'autor.
fa un petit resum de les seves pel·lícules més importants.


Timothy William Burton
25 d'agost ( 1958)
Dibuixant, arísta plàstic , escriptor, director i productor de cinema.
Va treballar a la factoria de Disney, on va participar en la pel·lícula Tod i Toby, que no va tenir molt d'exit.
les seves obres no tenien cabuda en aquella empressa, ja que els seus dibuixos es consideraven massa foscos.
En deixar de treballar per ells, va publicar el seu primer curt-metratge:
http://www.youtube.com/watch?v=nBhrkVuvkCE
-En aquest video podeu veure el primer curt-metratge de Burton, crec que és bastant autobiogràfic.
Els diàlegs estan escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Poe , i fins i tot el cita, ja que Burton l'admirava molt.
Tim Burton utilitza una estètica gòtica, romàntica on inclou perssonatges extranys i exclosos de la societat. Estètica que no sempre és compresa.



Filmografía:

• Alice in Wonderland . encara no s'ha estrenat
• Sweeney Todd (2007)
• Bones (2006)
• La núvia cadàver 2005
• Charlie i la fàbrica de xocolata (2005)
• Big Fish (2003)
• El planeta dels simis (2001)
• Sleepy Hollow: la llegenda del genet sense cap (1999)
• Mars Attacks! (1996)
• James i el préssec gegant (1996) (productor)
• Ed Wood (1994)
• Malson abans de Nadal (1993)(productor i director d'art)
• Batman returns (1992)
• Edward Scissorhands (1990)
• Batman (1989)
• Beetlejuice (1988)
• La gran aventura de Pee Wee (1985)
• Frankenweenie (1984)
• Vincent (curt Animat) (1982)

RECOMANACIONS:

Pels que no hagin vist jo recomanaria la pel·lícula de ''Big Fish'' o ''Beetlejuice'' són d'aquelles pel·lícules que no et cansaries de veure-les.



MOMA:

El passat 22 de novembre va començar l'exposicó de Tim Burton en el museu d'art modern de nova York ( MOMA) , recull des de les obres més anteriors ( de la seva infància i adolescència), fins els seus grans èxits finals. On ha expossat obres que mai s'havien vist pel públic.
Això provoca una visió renovada del treball de l'autor que s'espera que fagi enaca més gran la seva reputació.

crítica i comparació de la Sol Picó

El llac de les mosques

L’espectacle va tenir lloc al teatre Auditori de Granollers el dia 14 de novembre del 2009 .
Una fusió de música , dansa i teatre on participaven ballarins: La Sol Picó, protagonista de l’obra i el seu ajudant. I músics: Un guitarrista, un baixista, una saxofonista i una bateria.
Cal destacar la presència escènica de tots en general, però en especial, la dels músics que en cap moment van desaparèixer de l’escenari i en ocasions intervenien a l’obra.
Sinó fos per la seva actuació no hagués sigut difícil oblidar-nos d’ells i centrar-nos únicament en la Sol Picó. A part de la tècnica musical que els permetia tenir una ballarina a sobre i seguir tocant.

Un centrifugat et pot canviar la vida, aquest era el tema principal de l’obra, on la protagonista feia un canvi radical després de passar per una rentadora.
Durant la primera part de l’obra la Sol anava vestida de Blanc i ens va mostrar la seva gran tècnica ballant dansa contemporània individualment i amb el seu ajudant. On a part de ballar també actuaven i parlaven entre ells. Va utilitzar una pantalla per projectar la seva imatge filmada des de d’alt mentre ella estava ballant al terra, era una imatge impresionant , perquè semblava que estigués volant.
Després del centrifugat, va passar de vestir amb roba de ballarina clàssica a un vestuari més atrevit de color negre. La ballarina s’anava traient peces de roba, fins que al final, es quedava amb roba interior. Els músics que l’acompanyaven la van envoltar amb un guix, deixant-la completament enguixada i sense mobilitat. Després la van transportar amb un carro fins al davant de l’escenari on va demanar un “contraautògraf”, que la gent del públic signés o escrivís alguna cosa en el guix. Un final sorprenent i emocionant on a la protagonista li van caure algunes llàgrimes.

L’espectacle hem va agradar perquè combinava la música el teatre i la dansa, i reflectia el treball en equip dels diferents artistes. Es veia clarament que la intenció no era fer una actuació en la que ella era l’únic centre d’atenció, sinó fer participar als altres membres malgrat que la clara protagonista era la Sol Picó. L’argument no quedava massa clar, però era una obra surrealista on el millor que podies fer era disfrutar del que et mostraven sense capficar-te en l’argument.
Va estar bé que fes participar al públic dirigint-se a ell quan parlava , i al final fent signar els espectadors al guix. Aquest final hem va sorprendre bastat, no m’esperava que deixessin la llibertat al públic d’acostar-te a la ballarina en massa. El públic va respondre bé i van escriure missatges d’admiració i de tot tipus. Però ho vaig trobar molt provocador per ella i no hem va sobtar que plorés, ja que per una ballarina, quedar-se en aquell estat és el pitjor del món i si a més la gent s’acosta a tu i t’escriu missatges bonics és molt difícil no emocionar-se.

L’actuació de la setmana següent al teatre auditori ‘ FLEX-FLEX’ va ser un espectacle molt menys professional , dirigit als alumnes de batxillerat.
Era una obra protagonitzada per cinc dones i un home. Plena de colors, formes i músiques curioses. Per aquestes característiques, crec que estaria millor enfocar-lo per a un públic més jove, ja que als espectadors més grans s’els va fer llarg i avorrit.
No només pel fet de que l’obra no sigues indicada per la nostra edat, sinó perquè les dones no transmetien res i mancaven d’energia, en canvi l’home tenia molta energia.
Tampoc va ajudar que entre el públic hi hagués gen més petita que cridaven i feien impossible una estància agradable en el teatre.
També treballaven molt els audiovisuals, posaven vídeos també colorits entre coreografia i coreografia. I el que més hem va agradar va ser un efecte mirall que van fer amb una càmera i un projector que projectava la imatge a la paret on es veien els moviments de les ballarines multiplicats i invertits, això hem va recordar a l’audiovisual de la Sol Picó, i comparant-los vaig pensar que podia estar molt més aconseguit. Des del meu punt de vista la energia que tenia la Sol i el seu equip no és pot comparar amb el de Flex-flex, i el final , si es pot dir final va ser molt brusc, poc treballat i es notava que no estaven satisfets amb el que acabaven de fer.
En canvi el de la setmana passada hem va semblar molt més indicat encara que hem sobtés i hem desconcertés.

Fotomuntatge Edgar Allan Poe

Doncs ja tinc la foto acabada.

com ja havia explicat a l'entrada anterior la imatge esta inspirada en el conte del Retrat Oval

Bé, el meu retrat no és oval, però lu important de la foto no era això.

El conte tracta de un noia jove a la que un pintor esta fen un retrat. El pintor s'obsessiona amb la noia, i no la deixa sortir de la torre on l'home la pinta. La noia, malgrat el temps que passa i lu dèbil que es troba no deixa mai de somriure. Fins que mor. Anys després un senyor entra per casualitat al castell, se'l troba i queda molt impactat.

Podria haver representat la imatge de la adolescent morta, però no volia fer la típica foto d'història de por.

Per donar foscor a la imatge, i així ambientar-la amb Poe, no he fet servir sang ni vampirs, sinó que he utilitzat la nit, lluna plena.

L'escenari on es troba el quadre és un castell, per això he fet la foto en un paret de pedra, que la fa més antiga que una paret de guix.

Lo de les roses va lligat amb el quadre, amb la bellesa que descriu Poe en el conte.

I per últim el quadre, esta al terra, despenjat, i amb això volia representar que és una cosa que havia tingut importància en el temps passat ( quan estava penjat). Però ara ja no és res, perquè no el veu ningú, fins que entra el senyor i se'l troba.

Idea final fotomuntatge

Per fí! ja tinc la idea final del fotomuntatge de Poe.
s'hem va acudir llegint la història del "Retrat Oval" que tracta de una adolescent a la qual un pintor tanca en una torre per fer-li un retrat. La noia és molt bonica i sempre somriu però el pintor s'acava obsesionant i no la deixa sortir per res, fins que es dona comte de qúe és morta.

la meva idea es representar lun troç de la habitació on està penjat el quadre.
fer-me una foto de espatlles a amunt i , amb el photoshop retocar-la com si fos una pintura i enquadrar-la. Després enganxaré el quadre( amb el photoshop) en un escenari que hauré creat abans amb l'estètica de la història.

Aquestes són algunes probes:

*Les probes de l'altre idea estan penjades en una entrada anterior.

Presentació del diari

Tema: dansa Jazz.

Argument: és una noia que fa uns moviments de Jazz tot i jugant amb el seu diari. Finalment escriu en el diari el que ha fet i com s’ha sentit.
El que volia expressar es que en aquesta llibreta escriuré com visc el que faig a classe, i ho he fet amb dansa perquè és el que més domino dins de les arts escèniques.

Les fotos que hi ha a continuació ( com ja he posat en el comentari) s’han de modificar, perquè són massa grans. Espero a tenir-les bé per escriure un comentari de cada una.

Fotografies presentació del diari

Hola!
Aquestes són les imatges de la presentació del diari modificades de tamany. Espero que us agradin.

Foto amb estètica de Poe

Avui he començat a fer algunes fotos del treball de Poe
això només es una proba, però en penjo algunes.
la idea és retocarles: posar-hi boira i algun element de Poe
com per exemple, un corb dins del pou.

COM MIREM?

Hola!
a continuació podeu veure les fotografies
de la fàbrica de les arts analitzades i sense retocar.
espero que us agradin !



Pilota

Enquadrament: el que he volgut enquadrar és la finestra, la pilota i les escales de darrera.
Fora de camp: aquesta finestra es troba al darrera de una nau de la fàbrica, on esta ple de deixalles i runa.
Composició: de fons de la imatge tenim una paret amb un finestra situada a la part de baix, sota aquesta, al mig de la foto, hi ha una pilota desinflada. He volgut que estigues al mig perquè era el que volia ressaltar, hem va cridar l’atenció una pilota en un lloc com aquell. En primer pla hi apareix una petita part de uns ‘palers’ però es veu clarament que no és el que es vol ressaltar de la imatge. Al fons uns esglaons bruts i una estructura de ferro.
Punt de vista: tres quarts
Distància: pla general
Profunditat de camp: el punt més allunyat i el més proper estan enfocats, té molta profunditat de camp.
Llum i colors: la part blanca de la paret reflexa força la llum, la part de baix és blava i els colors de terra són ‘marronosos’ i grisos i la pilota dona un toc taronja a la fotografia.
Efectes òptics: aquesta imatge no ens dona gaire efectes òptics, reflexa bastant la imatge real.

Reflexe

Enquadrament: en la imatge podem veure el vidre de una finestra que reflexa el que te davant.
Fora de camp: no és gaire significatiu, encara que podríem dir que es veu una part del fora de camp de la finestra reflexat al vidre.
Composició: a la cantonada dreta de la imatge es pot veure un tros de paret, ho he fet així perquè es veies clarament que es tractava d’un reflex en un vidre i no de un simple paisatge. En el reflex veiem les teulades d’unes cases, una és més allargada i l’altre és baixa. També veiem una terrassa amb plantes.
Punt de vista: pla frontal
Distància: pla mig.
Profunditat de camp: jo diria que té força profunditat de camp perquè tot esta igual d’enfocat, però no es veu gaire clar.
Llum i colors: els colors no són gens vius, es veuen apagats ja que estan reflexats al vidre i això mata bastant els colors. La llum, en canvi, es molt important ja que si no fos per la seva presència només veuríem un vidre.

Banc...

Enquadrament: el que hi ha enquadrat a la imatge és un banc de fusta amb la paret darrera.
Fora de camp: el fora de camp no és important en aquesta foto.
Composició: la gràcia d’aquesta foto és que el banc, davant de la paret de fusta, d’alguna manera, és camufla.
Punt de vista: pla frontal.
Distància: pla general.
Profunditat de camp: És una imatge amb molta profunditat de camp, ja que el punt més proper a la càmara i el més allunyat estan enfocats.
Llum i colors: el color dominant és el marró, la llum no té res d’especial, esta feta en un lloc bastant ombrívol.
Efectes òptics: l’efecte òptic més important d’aquesta foto és que costa de diferenciar el banc de la paret, perquè tenen la mateixa textura, el mateix color.

Tubs

Fora de camp: aquesta imatge són uns tubs amagats darrera una cortina, que hem va cridar l’atenció i vaig descobrir un racó bastant amagat.
Composició: la foto esta composta per tubs rovellats , que van en direccions diferents. Els tubs, és podrien dividir en dos grups, els de davant i els de darrera, ja que per el color i la llum és veuen bastant diferenciats.
Punt de vista: és un pla picat, està fet des de un punt superior d’on es troben els tubs.
Distància: pla mig.
Profunditat de camp: no té gaire profunditat de camp, ja que els tubs de davant de tot estan més enfocats que els de darrera.
Colors i llum: els colors dels tubs són verdosos, marrons i rovellats, la llum reflexa molt en els primers tubs, especialment en el primer, perquè era un racó força fosc i esta feta amb flaix.

Efectes òptics: el primer tub fa l’efecte que sobresurt molt de la imatge. El fet de que els tubs de davant siguin de colors més vius que els de darrera fa que és vegin molt més endavant i que els de darrera perdin molta importància.

Finestra

Fora de camp: és una finestra dins d'una sala pràcticament buida de la fàbrica que esta sent reformada per construir-hi una sala de concerts.
Composició: en la imatge podem veure una finestra amb un vidre trencat que deixa veure la teulada de darrera.
Punt de vista: pla frontal.
Distància: pla mig.
Profunditat de camp: els vidres de la finestra i la teulada de darrera estan bastant enfocats, així doncs, diem que té profunditat de camp.
Colors: els colors són bàsicament el blanc dels vidres i el negre de la paret, també podem veure el color taronja d ela teulada.
Llum: la llum reflexa mol en els vidres i això fa que és vegin molt blancs com he dit abans
Efectes òptics: la teulada sembla que estigui més a prop de la finestra del que en realitat esta.

La Mona

Fora de camp: aquests cartells es troben dins un porxo amb tot de objectes vells i rovellats. El mico sobre saltava entre tots aquests perquè té molts colors i és una imatge divertida.
Composició: en primer lloc és veu la imatge del mico sobre el cotxe vermell, més en segon pla tenim un cartell de un circ i de fons la paret grisa amb uns “grafitis”. El fet de que siguin cartells fa veure molt clar la línia en que està cada element.
Punt de vista: pla tres quarts ( una mica de perfil)
Distància: pla general
Profunditat de camp: té força profunditat de camp ja que el objecte més proper i el més allunyat estan enfocats.
Colors: és una fotografia de uns cartells que estan fets per cridar l’atenció, per tant, té bastant de color, el que més ressalta és ,potser, el vermell del cotxe i del vestit del mico. Podem observar també que els colors vius de la publicitat fan contrast amb el gris apagat de la paret de darrera.
Llum: la part de la paret més clara, així com el cartell de la esquerra de tot, reflexen la llum ja que són colors blancs.
Efectes òptics: el cotxe sembla que sobre surti de la imatge per la inclinació que té, així com el rètol del mico en general.

La font

Fora de camp: el fora de camp d’aquesta imatge és bastant important, perquè és troba en un lloc vell, abandonat, una antiga fàbrica plena de runa. Però vaig fer la foto a la part de la font perquè és el que hem va cridar més l’atenció d’aquella pila de runa.
Composició: A la fotografia he volgut mostrar 3 elements diferents. El principal és el tros de dalt de una font, també en primer pla, tenim una branca verda i darrera, i en general de fons de la fotografia hi ha runa, deixalles...
Punt de vista: pla frontal
Distància. Pla mig
Profunditat de camp: te profunditat de camp, els elements més allunyats i els propers estan enfocats.
Colors: Té uns colors grisos i apagats de fons, el negre d ela font contrasta bastant amb el ver de la branca que li dona color a la foto.
Llum: esta força il·luminada i brillant.
Efectes òptics: fa l’efecte de un terreny irregular, dona sensació de desordre perquè tots els elements estan bastant torts.

Rodeta

Fora de camp: en aquest cas el fora de camp no és gaire important, ja que aquest artefacte es trobava sol en una paret blava.
Composició: la composició és molt simple, només hi ha un objecte en una paret.
Punt de vista: pla frontal
Distància: primer pla.
Profunditat de camp: molta profunditat de camp, fons i primer pla enfocats.
Colors: el color de fons és blau i l’artefacte ressalta força davant d’aquest color.
Llum: esta feta en un lloc ombrívol , amb flax, l’objecta principal destaca més, mentre que el fons esta més fosc.
Efectes òptics: el color blau dona una sensació de profunditat.

L'escala

Fora de camp: És una part de la antiga fàbrica tèxtil, vaig fer la foto perquè hem va agradar la imatge de vellesa d’aquell tros de la fàbrica i el detall de l’escala.
Composició: en aquesta fotografia la escala queda al mig i d’alguna manera uneix la part de baix de la imatge i la de dalt i tot te una intenció de pujada per com estan col·locats els elements.
Punt de vista: pla frontal
Distància: pla general
Profunditat de camp: bastant profunditat, no es noto gaire la diferència entre l’enfocament de primer pla i el de fons.
Colors: també segueix una escala de colors bastant marcada de marrons i grisos.
Llum: té un contrast entre els tons més foscos i els clars
Efectes òptics: No ens dona gaire efectes òptics, reflexa bastant la imatge real.

La politja

Fora de camp: El que veiem a la fotografia és una petita part de una estructura penjada en una base amb cadenes.
Composició: el que volia amb aquesta foto és ressaltar la politja, la paret al darrera de tot és bastant llisa i no crida la mirada, el cable i les cadenes queden en segon pla i el més important, la politja, queda en primer pla.
Punt de vista: pla frontal
Distancia: primer pla
És una imatge amb molta profunditat de camp, ja que el punt més proper a la càmara i el més allunyat estan enfocats.
Colors: el color dominant és el marró.
Llum: té força llum ( brillo)
Efectes òptics: en aquesta imatge és veu clarament com he dit abans, el pla en que queda cada element. Al estar en primer pla, sembla que la politja sigui bastant més gran del que en realitat és.

ANNABEL LEE

Fue hace muchos y muchos años,
en un reino junto al mar,
habitó una señorita a quien puedes conocer
por el nombre de Annabel Lee;
y esta señorita no vivía con otro pensamiento
que amar y ser amada por mí.

Yo era un niño y ella era una niña
en este reino junto al mar
pero nos amábamos con un amor que era más que amor
—yo y mi Annabel Lee—
con un amor que los ángeles súblimes del Paraíso
nos envidiaban a ella y a mí.

Y esa fue la razón que, hace muchos años,
en este reino junto al mar,
un viento partió de una oscura nube aquella noche
helando a mi Annabel Lee;
así que su noble parentela vinieron
y me la arrebataron,
para silenciarla en una tumba
en este reino junto al mar.

Lo ángeles, que no eran siquiera medio felices en el Paraíso,
nos cogieron envidia a ella y a mí:—
Sí!, esa fue la razón (como todos los hombres saben)
en este reino junto al mar)
que el viento salió de una nube, helando
y matando mi Annabel Lee.

Pero nuestro amor era más fuerte que el amor
de aquellos que eran mayores que nosotros—
de muchos más sabios que nosotros—
y ni los ángeles in el Paraíso encima
ni los demonios debajo del mar
separarán jamás mi alma del alma
de la hermosa Annabel Lee:—

Porque la luna no luce sin traérme sueños
de la hermosa Annabel Lee;
ni brilla una estrella sin que vea los ojos brillantes
de la hermosa Annabel Lee;
y así paso la noche acostado al lado
de mi querida, mi querida, mi vida, mi novia,
en su sepulcro junto al mar—
en su tumba a orillas del mar.

la mascara de la muerte roja

artelista.com
-foto relacionada amb la segona idea.

Pluja de idees:

De moment només tinc dues idees per el treball de la imatge amb estètica de Poe.
Entre setmana no tinc gaire temps de pensar-hi però mes o menys ja en tinc una idea, que la aniré treballant i millorant.

Imatge 1 : foto feta al bosc de casa meva a una riera, jo vestida amb un vestit blanc/grisós, descalça amb els peus a l’aigua. Amb maquillatge gòtic però no excessiu.
Rera la sombra de un corb ( fet amb el photoshop). La idea és transmetre amb la cara o la mirada la sensació de por que sentia Poe quan va veure el Corb , que ala vegada li va portar un vell record.

Imatge 2 : foto inspirada en el conte de “ La màscara roja de la muerte”.
Jo estirada al terra ( morta), vestida amb un vestuari que sembli com de classe alta.
A dalt un rellotge que marca les 12 i al costat una màscara vermella amb un llençol vermell.

foto treta de la web : www.bibliotecamanuelbelgrano.com

Biografia Edgar Allan Poe

Bon dia , avui penjo un petit resum de la biografia de Poe, on podreu veure que la seva vida és gairebé tan extrabegant com la seves obres.

Edgar Allan Poe (Boston, 19 de gener de 1809 - Baltimore, 7 de octubre de 1849).
Va ser un ecriptor , mestre universal del relat curt.
Recordat per les seves novel·les curtes i els seus contes de terror.
Els seus pares van morir quan ell era un nen, després va ser adoptat per una família amb la qual no tenia gaire bona relació, fins al punt de que el van desheretar.
Es va llistar al exercit.


La primera obra que va escriure va ser : Tamerlane and Other Poems (1827).
Al 1835 es va casar amb la seva cosina Virginia Clemm quan només tenia 13 anys.
Al 1845 ca escriure la obra que el va fer triomfar : “ El Corb”. Al cap de dos anys la seva dona va morir de tuberculosis.

Va morir al 1849 a Baltimore a l’edat de 40 anys, la causa de la seva mort no es va acabar de determinar. Es va relacionar amb l’alcohol, drogues, suïcidi, tuberculosis...

...

Hola .
aquesta és la meva primera publicació al Blog i vui començar penjant
un poema de Poe " El Corb", no per que sigui la més coneguda per a tots, sinó perquè és la que m'agarada més i trobo que és una bona manera de començar aquest blog.

EL CUERVO_*

Cierta medianoche aciaga, cuando, con la mente cansada, meditaba sobre varios libracos de sabiduría ancestral y asentía, adormecido, de pronto se oyó un rasguido, como si alguien muy suavemente llamara a mi portal.«Es un visitante -me dije-, que está llamando al portal; sólo eso y nada más.»¡Ah, recuerdo tan claramente aquel desolado diciembre! Cada chispa desfalleciente dejaba un rastro espectral. Yo esperaba ansioso el alba, pues no había hallado calma en mis libros, ni consuelo a la pérdida abismal de aquella a quien los ángeles Leonor podrán llamar y aquí nadie nombrará.Cada crujido de las cortinas purpúreas y cetrinas me embargaba de dañinas dudas y mi sobresalto era tal que, para calmar mi angustia repetí con voz mustia:«No es sino un visitante que ha llegado a mi portal; un tardío visitante esperando en mi portal. Sólo eso y nada más».Mas de pronto me animé y sin vacilación hablé:«Caballero -dije-, o señora, me tendréis que disculparpues estaba adormecido cuando oí vuestro rasguido y tan suave había sido vuestro golpe en mi portal que dudé de haberlo oído...», y abrí de golpe el portal: sólo sombras, nada más.La noche miré de lleno, de temor y dudas pleno, y soñé sueños que nadie osó soñar jamás; pero en ese silencio atroz, superior a toda voz, sólo se oyó la palabra «Leonor», que yo me atreví a susurran..sí, susurré la palabra «Leonor» y un eco volvióla a nombrar.Sólo eso y nada mas.A un que mi alma ardía por dentro regresé a mis aposentos pero pronto aquel rasguido se escuchó más pertinaz.«Esta vez quien sea que flama ha llamado a mi ventana;veré pues de qué se trata, qué misterio habrá detrás.Si mi corazón se aplaca lo podré desentrañar.¡Es el viento y nada más!»Mas cuando abrí la persiana se coló por la ventana, agitando el plumaje, un cuervo muy solemne y ancestral.Sin cumplido o miramiento, sin detenerse un momento, con aire envarado y grave fue a posarse en mi portal, en un pálido busto de Palas que hay encima del umbral; fue, posóse y nada más.Esta negra y torva ave trocó, con su aire grave, en sonriente extrañeza mi gris solemnidad. «Ese penacho rapado -le dije-, no te impide ser osado, viejo cuervo desterrado de la negrura abisal; ¿cuál es tu tétrico nombre en el abismo infernal?» Dijo el cuervo: «Nunca más».Que un ave zarrapastrosa tuviera esa voz virtuosa sorprendióme aunque el sentido fuera tan poco cabal, pues acordaréis conmigo que pocos habrán tenido ocasión de ver posado tal pájaro en su portal. Ni ave ni bestia alguna en la estatua del portal que se llamara «Nunca más».Mas el cuervo, altivo, adusto, no pronunció desde el busto, como si en ello le fuera el alma, ni una sola sílaba más. No movió una sola pluma ni dijo palabra alguna hasta que al fin musité: «Vi a otros amigos volar; por la mañana él también, cual mis anhelos, volará». Dijo entonces: «Nunca más».Esta certera respuesta dejó mi alma traspuesta;«Sin duda -dije-, repite lo que ha podido acopiar del repertorio olvidado de algún amo desgraciado que en su caída redujo sus canciones a un refrán; que pergeñó, acorralado, este lúgubre refrán:"Nunca, nunca más"».Como el cuervo aún convertía en sonrisa mi porfía planté una silla mullida frente al ave y el portal; y hundido en el terciopelo me afané con recelo en descubrir que quería la funesta ave ancestral. Qué pretendía esa torva ave, funesta y ancestral al repetir: «Nunca más».Esto, sentado, pensaba, aunque sin decir palabra al ave que ahora quemaba mi pecho con su mirar; eso y más cosas pensaba, con la cabeza apoyada sobre el cojín purpúreo que el candil hacía brillar.¡Sobre aquel cojín purpúreo que ella gustaba de usar, y ya no usará nunca más!Luego el aire se hizo denso, como si ardiera un incienso mecido por serafines de leve andar musical. «¡Miserable! -me dije-; ¡Tu Dios estos ángeles dirige hacia ti con el filtro que a Leonor te hará olvidar! ¡Bebe, bebe el dulce filtro, y a Leonor olvidarás! »Dijo el Cuervo: «Nunca más».« ¡Profeta -grité-, ser malvado; profeta eres, diablo alado!¿Del Tentador enviado o acaso una tempestad trajo tu torvo plumaje hasta este yermo paraje, a esta morada espectral? ¡Mas, te imploro, dime ya, dime, te imploro, si existe algún bálsamo en Galaad!»Dijo el Cuervo: «Nunca más».« ¡Profeta -grité-, ser malvado; profeta eres, diablo alado!Por el Dios que veneramos, por el manto celestial, dile a este desventurado si en el Edén lejano a Leonor, ahora entre ángeles, un día podré abrazar; si a la radiante doncella en el Edén podré abrazar. »Dijo el Cuervo: «¡Nunca más!».«¡Diablo alado, no hables más!», dije, dando un paso atrás;« ¡Que la tromba te devuelva a la negrura abisal!¡Ni rastro de tu plumaje en recuerdo de tu ultraje quiero sobre mi portal! ¡Deja en paz mi soledad! ¡Quita el pico de mi pecho y tu sombra del portal!»Dijo el Cuervo: «Nunca más».Y el impávido cuervo osado aun sigue, sigue posado, en el pálido busto de Palas que hay encima del portal;y su mirada aguileña es la de un demonio que sueña,cuya sombra el candil en el suelo proyecta fantasmal; y mi alma, de esa sombra que allí flota fantasmal,no se alzará... ¡nunca más!