Doncs ja tinc la foto acabada.
com ja havia explicat a l'entrada anterior la imatge esta inspirada en el conte del Retrat Oval
Bé, el meu retrat no és oval, però lu important de la foto no era això.
El conte tracta de un noia jove a la que un pintor esta fen un retrat. El pintor s'obsessiona amb la noia, i no la deixa sortir de la torre on l'home la pinta. La noia, malgrat el temps que passa i lu dèbil que es troba no deixa mai de somriure. Fins que mor. Anys després un senyor entra per casualitat al castell, se'l troba i queda molt impactat.
Podria haver representat la imatge de la adolescent morta, però no volia fer la típica foto d'història de por.
Per donar foscor a la imatge, i així ambientar-la amb Poe, no he fet servir sang ni vampirs, sinó que he utilitzat la nit, lluna plena.
L'escenari on es troba el quadre és un castell, per això he fet la foto en un paret de pedra, que la fa més antiga que una paret de guix.
Lo de les roses va lligat amb el quadre, amb la bellesa que descriu Poe en el conte.
I per últim el quadre, esta al terra, despenjat, i amb això volia representar que és una cosa que havia tingut importància en el temps passat ( quan estava penjat). Però ara ja no és res, perquè no el veu ningú, fins que entra el senyor i se'l troba.
