La veritat es que en principi no em feia gens de il·lusió aquest projecte, ja que teníem molt poc temps per assajar una cosa que en requeria bastant, i amés van començar a sorgir problemes i fins i tot entre els companys de l’escènic hi havia tensions.
El fet de no tenir masses ganes feia encara més difícil la interpretació, perquè per fer-ho bé havíem de tenir-ne moltes ganes i disfrutar-ho. La Marta ens va ajudar moltíssim, si no fos per ella no haguéssim pogut duu a terme el projecte, i si ho haguéssim fet no haguéssim quedat gens satisfets.
El dia de la presentació vam estar assajant fins pocs minuts abans i la Marta encara ens corregia coses. Finalment va arribar l’hora de presentar el nostre treball davant del públic més petit que hem tingut i tindrem mai. Personalment no estava gaire nerviosa. Per interpretar-ho bé ens havia de fascinar tot el que fèiem i vaig optar per pensar en coses boniques quan estava dins al capoll i així sortir inspirada, m’ho vaig passar moltbé, vaig disfrutar fent la representació i quan els nens ens van venir a pintar va ser molt maco.
Després a tot el grup ens va agafar un moment de alegria màxima i vam estar ballant i jugant com si fóssim nens i ens ho vam passar pipa. Però més tard va venir el cansament de cop i el que menys venia de gust era tornar a classe, però ho vam fer.
Sens dubte va valer la pena tant assajar i passar nervis, crec que aquesta projecte ens ha servit a tots per aprendre.
El fet de no tenir masses ganes feia encara més difícil la interpretació, perquè per fer-ho bé havíem de tenir-ne moltes ganes i disfrutar-ho. La Marta ens va ajudar moltíssim, si no fos per ella no haguéssim pogut duu a terme el projecte, i si ho haguéssim fet no haguéssim quedat gens satisfets.
El dia de la presentació vam estar assajant fins pocs minuts abans i la Marta encara ens corregia coses. Finalment va arribar l’hora de presentar el nostre treball davant del públic més petit que hem tingut i tindrem mai. Personalment no estava gaire nerviosa. Per interpretar-ho bé ens havia de fascinar tot el que fèiem i vaig optar per pensar en coses boniques quan estava dins al capoll i així sortir inspirada, m’ho vaig passar moltbé, vaig disfrutar fent la representació i quan els nens ens van venir a pintar va ser molt maco.
Després a tot el grup ens va agafar un moment de alegria màxima i vam estar ballant i jugant com si fóssim nens i ens ho vam passar pipa. Però més tard va venir el cansament de cop i el que menys venia de gust era tornar a classe, però ho vam fer.
Sens dubte va valer la pena tant assajar i passar nervis, crec que aquesta projecte ens ha servit a tots per aprendre.
