Bé, la veritat es que no m’esperava gens que l’activitat proposada seria la que vam fer.
Nosaltres vam ser el primer grup, i això hem va agradar molt, perquè vam tenir l’oportunitat de començar una cosa des de 0 i deixar volar la nostra creativitat. Com ell va dir : M’agrada començar un projecta quan no tinc ni idea del que vaig a fer, perquè és quan surten més bones idees. Al principi, quan ens van donar les poques indicacions, tots anàvem molt perduts, però finalment, tots vam disfrutar molt amb l’activitat.
Es tractava de marcar un recorregut que et sabies molt bé, i que era important per tu, perquè tenia una sèrie de característiques que el feien especial. És ,en aquest aspecte, que està relacionat amb la roba, ja que tant la roba com un recorregut que fas cada dia formen part de tu i de la teva identitat.
Jo vaig començar fen coses molt petites, casa meva i un llarg camí fins al institut. Cada vegada la sala es tornava més subrealista, i era una caos, perquè no hi havia cap mena de proporció de distàncies i era geogràficament un desastre. Però des d’un principi en Howard va dir que això no era lo important i que ens oblidéssim d ela geografia.
Finalment casa meva va acabar d’alt d’una cadira, el que significa que és molt important per a mi, i el que era un camí discret, va ser un camí ple de coses que hem trobo cada dia i que fan que sigui el meu recorregut. I el toc final, vaig fer un sol amb celo groc que s’amagava darrera la cadira , com una posta de sol.
Després els altres companys van construir els seus recorreguts sobre dels nostres i tot va canviar molt, però no ens va molestar que en canviessin les coses o que ens les eliminesin perquè van ser molt respectuosos amb la nostra feina.
Nosaltres vam ser el primer grup, i això hem va agradar molt, perquè vam tenir l’oportunitat de començar una cosa des de 0 i deixar volar la nostra creativitat. Com ell va dir : M’agrada començar un projecta quan no tinc ni idea del que vaig a fer, perquè és quan surten més bones idees. Al principi, quan ens van donar les poques indicacions, tots anàvem molt perduts, però finalment, tots vam disfrutar molt amb l’activitat.
Es tractava de marcar un recorregut que et sabies molt bé, i que era important per tu, perquè tenia una sèrie de característiques que el feien especial. És ,en aquest aspecte, que està relacionat amb la roba, ja que tant la roba com un recorregut que fas cada dia formen part de tu i de la teva identitat.
Jo vaig començar fen coses molt petites, casa meva i un llarg camí fins al institut. Cada vegada la sala es tornava més subrealista, i era una caos, perquè no hi havia cap mena de proporció de distàncies i era geogràficament un desastre. Però des d’un principi en Howard va dir que això no era lo important i que ens oblidéssim d ela geografia.
Finalment casa meva va acabar d’alt d’una cadira, el que significa que és molt important per a mi, i el que era un camí discret, va ser un camí ple de coses que hem trobo cada dia i que fan que sigui el meu recorregut. I el toc final, vaig fer un sol amb celo groc que s’amagava darrera la cadira , com una posta de sol.
Després els altres companys van construir els seus recorreguts sobre dels nostres i tot va canviar molt, però no ens va molestar que en canviessin les coses o que ens les eliminesin perquè van ser molt respectuosos amb la nostra feina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario